Foto1

FUTBOL: ESPORT INDIVIDUAL O COL·LECTIU?

Al plantejar-me aquesta pregunta on segur tots teniu la vostre pròpia visió del tema, i més en futbol , on tots tenim la nostra pròpia veritat, tinc clar que tot és opinable i en cap cas ningú està en possessió de la veritat absoluta. Jo miraré de donar meu punt de vista amb els millors arguments possibles.

Des de fa temps que hi dono voltes, i he de dir que el futbol com tots sabeu és considerat un esport d´equip, on uns necessiten dels altres, i on una de les coses més importants és la connexió futbolística i humana entre els seus membres a part és clar de tenir clar la manera de jugar.

Però en la meva reflexió vull anar un xic més enllà alhora d´analitzar el que tots veiem quan estem davant d´un partit .
Per mi no deixa de ser un esport que es juga amb 10 companys més dins del camp que estan constantment interactuant entre ells i amb rivals, però que en realitat és individual tant quan l´equip té la pilota com quan no la té.

A veure si aconsegueixo explicar-me…..

Sí que ens organitzem per funcionar com equip i sí que entrenem tots junt. És cert que el missatge que solem donar els entrenadors en un % molt elevat està dirigit al col-lectiu com a grup i que ens necessitem els uns als altres, però alhora de fer l´acció durant el partit es transforma en una responsabilitat individual, tant executar bé o malament un gest tècnic , com la pressa de decisions.
El que pot haver passat abans o el context del joc en aquell mateix moment, gràcies a la feina d´un company o de varis, em pot ajudar a tenir més o menys èxit en la meva acció, però en última instància la responsabilitat de fer una o altre acció, ja sigui un control, un tir, una passada, o un salt de cap amb un rival per guanyar-li , o una entrada … és només del jugador en qüestió. Tot això al final són un munt de duels o situacions individuals dins un partit . Penso que tenir clar això , pot ajudar als jugadors que tinguin encara més clar que la seva feina individual és molt important per l´èxit del grup.

L´acció individual ja sigui d´execució com de pressa de decisions ,va lligada al èxit del col-lectiu, perquè fer-ho bé un mateix a qui beneficia és al col-lectiu, al equip.

D´aquí de la importància de cada acció del tipus que sigui que viu cada jugador quan li toca intervenir en el partit o quan està en la zona d´influència del joc.

Exemples m ´en venen molts al cap per il.lustrar això ,tant en la intervenció directa amb la pilota com sense i afegint també una cosa tant important com la pressa de decisions.
Des d´un equip que juga des del darrera i perd la bola pel camí amb un mal control d´un company i aquí es trenca la cadena; o després d´una bona associació en atac, l´última passada va massa forta; o si voleu defensiva , on una acció de centrada del rival ,el davanter li guanya l´acció per dalt al defensor que no el fixa a temps o simplement perquè té més potència de salt i aquest li guanya el duel individual; més accions diferents com pot ser un refús defectuós, o simplement triar tard el moment de fer l´entrada… exemples n ´hi ha molts i en tots casos són situacions individuals de “ o la guanyo jo o la guanya el rival, o driblo jo o el rival me la pren…”
Exemples de pressa de decisions individuals també són molt importants i decisives en el joc…molts cops hem vist que un jugador li toca xutar i tria passar, o al revés, o toca fer una passada a l´espai per deixar el seu company sol davant del porter per què així ho demanava la naturalesa del joc i tria jugar al costat o al peu.

I evidentment al revés també , és a dir tot el que es resolt amb èxit gràcies a l´encert tècnic individual o en la pressa de decisions… que quasi sempre va lligat.

Per mi tenint en compte això cal tenir present que dins la planificació de l´equip, a part d´entrenar lo físic , tècnic, tàctic i psicològic… està bé tenir un espai on podem encabir entrenaments específics per potenciar les accions individuals que més es trobaran els nostres jugadors amb pilota i sense dins el camp, les que més es repeteixen en futbol independentment del rival, del camp i de la forma de jugar, és a dir , les generals que han de dominar segons la posició on juguen (perquè no li passen les mateixes coses a un davanter que a un lateral per posar un exemple), i un cop fet això, entrenar també les coses que han de dominar per la nostra forma de jugar concreta com equip( un davanter no té que dominar les mateixes coses si seu equip juga directa, que si juga al peu…, sí les generals de bon davanter, xo cal afegir els matisos de les accions que passaran per la forma de jugar del equip).

foto2

Un cop arribats aquí, si creiem en això de veritat com una part més de la preparació del nostre equip ,hem de buscar les tasques més adequades segons la posició al camp de cada jugador, i mirar de reproduir aquelles accions que més es trobarà en un partit de competició per què estigui lo més acostumat possible a les possibles situacions que apareixeran en competició .És a dir el que trobarà individualment amb pilota i sense, el dia de la competició, tant les generals( les que sempre solen passar) com les concretes que preveiem per el tipus de rival o partit concret.

foto3

Penso que això és una ajuda a tot lo altre, i que tots els detalls que podem controlar i que depenen d´un mateix són importants a l´hora de preparar el nostre equip, però sobretot en aquest cas, l´explicat anteriorment, és molt decisiu per millorar el rendiment individual del jugador, que al cap i a la fi és una de les feines més importants que té l´entrenador, ja que per mi la suma d´accions individuals ben fetes entre tots en un partit, ens acostarà a tenir més opcions de guanyar un partit.

Al final veiem que molts equips preparen bé els partits, estudien els rivals, s´esforcen, tenen clar com jugar , competeixen ,estan igualats …i el factor clau que acaba decidint els partits a favor o en contra sol ser l´encert o no encert individual tant ofensiu com defensiu.
Per acabar diré que no m´atreviria a dir a ningú quina és la cosa més important o menys en la feina alhora de preparar un equip, això depèn de cadascú, tothom ha de fer el que veu que li funciona, o allò amb el que creu, s´ha de ser autèntic!!!

Moltes gràcies
Xavier Punsí Lladó

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *